Menu Filter

Enric Palau, l’home del Sónar “Cal centrar-nos a fer de la comarca un espai per a la investigació i el desenvolupament de noves idees”

Enric Palau Sonar Festival

Enric Palau, l’home darrere d’un dels festivals més prestigiosos d’Europa, viu des de fa anys a l’Empordà. Defensa una manera de fer en la qual el nucli urbà més petit pot tenir la mateixa força creativa que una gran ciutat. La seva aposta per la música avançada, la cultura en totes les seves facetes i la difusió de la investigació artística han fet que el Sónar sigui un dels festivals més respectats del panorama internacional.

Un festival com el Sónar només és possible en una gran metròpoli?

A Pontós, el festival Mapa, va aconseguir un nivell d’implicació de la gent totalment insòlit. Tot el poble va implicar-se d’una manera molt creativa, desinteressada. Jo vaig participar-hi com a extra i era un festival molt interessant. Com a veí de Pontós, m’encantaria veure que el Mapa torna algun dia.

Pot sorgir alguna cosa tan potent des de nuclis petits?

Sí i no. Les ments i les forces creatives són a qualsevol lloc, el problema és que l’esdeveniment en sí necessita un públic natural. De vegades, voler propiciar un espectacle en un lloc on no hi ha un públic natural és complicat. El Sónar està molt connectat amb el nord de Catalunya: Banyoles, Alt i Baix Empordà, però entenc que no seria fàcil moure una cosa de tanta magnitud des d’un punt de vista exclusivament rural.

El secret per muntar un festival que triomfi és no deixar-se portar per modes ni temes exclusivament comercials?

Nosaltres vam començar al Sónar amb la idea de promoure la creativitat al voltant de la tecnologia. Això l’any 1994 era una cosa que sonava molt marciana, però hi havia una tradició que venia dels anys cinquanta que ens feia tenir molta confiança en l’acollida. En un principi el fil conductor era la música, però els anys han anat passant i ens hem anat obrint a la resta de disciplines. Com en tota evolució, al final hem creuat les línies vermelles que nosaltres mateixos havíem dibuixat al principi.

Per ignorància sovint s’associa el concepte música avançada a ordinadors i electrònica. Què et semblen aquests prejudicis? Hi ha diferència entre el músic que fa cançons amb una guitarra que el que ho fa amb un sampler?

Els creadors són capaços d’aplicar la tecnologia més moderna a la seva disciplina i d’aquesta manera fer avançar la història de l’art. Busquem aquest tipus de creador. El que va fer Paco de Lucía amb la guitarra en el seu dia, després ho va fer Aphex Twin amb un ordinador. Els mou la mateixa inquietud creativa. Per a mi és igualment màgica la guitarra del Paco que la música d’Aphex Twin. Hi ha un moment en què l’artista i l’instrument passen a treballar junts per aconseguir tocar una fibra, generar un sentiment, avançar-se al seu temps. No cal que l’instrument sigui avançat, sinó la música en sí. Això és el que realment ens interessa.

Quin és el teu racó de l’Empordà?

L’Empordà té molts racons que s’han de protegir a capa i espasa. Si l’Empordà té un valor ara mateix és el valor paisatgístic, que serà del que les noves generacions podran gaudir. Si el que volem és mantenir un lloc en el que la gent pugui viure i treballar, hem d’evitar que l’Empordà es converteixi en una zona plena de fàbriques i complexos industrials; cal centrar-nos en fer de la comarca un espai per a la investigació i el desenvolupament de noves idees. És un lloc perfecte per treballar i penso que s’ha de potenciar la zona en aquest sentit. Molts dels que treballem a Barcelona però vivim a l’Empordà sabem que hem de defensar aquesta zona privilegiada. S’hi han fet barbaritats com la línia d’alta tensió, que no s’hagués fet mai en cap país europeu, o el desdoblament de la nacional, que serà terrible per al territori. Tot això és contra el que hem de lluitar.

Ens queda la costa…

Tenim una costa trinxada des de l’estret de Gibraltar pràcticament fins a Begur, més o menys. Hem tingut la sort que la costa empordanesa s’ha mantingut en tots aquests anys relativament lliure d’impactes urbanístics a primera línia de costa. S’ha de preservar aquest paisatge. S’ha de preservar el mar de l’Empordà. Si em considero empordanès és perquè als sis mesos ja era a l’Estartit remullant-me a l’aigua. Des d’aleshores he vist com aquest mar ha anat perdent un percentatge altíssim de la flora i la fauna que tenia. Ho dic de primera mà perquè fa temps que estic nedant per aquestes aigües. Nedo amb un grup fantàstic, amb la gent de DiverSport de la Sònia Jornet, el grup de Tintoreres, el meu inseparable Baltasar i els nedadors de Llançà. Nedem tot l’any, hivern i estiu, i des d’aquí fem una crida perquè es preservi allò que fa ric l’Empordà: allò intangible que fa que la gent de fora vulgui venir a veure i que els que vivim aquí estimem.// Per Jaïr Dominguez 

enricpalausonar-3_ok_lr

There are no responses so far.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *