Menu Filter

Carlus Trijueque: el pastor de les Gavarres Un ramat de la seva selecció, un bosc a l’Empordà i els seus gossos lleials: en Carlus Trijueque viu la vida lentament

pastor les gavarres

Enmig de la ràpida acceleració tecnològica del segle XXI, al bosc, el ritme pausat i cíclic de la Mare Natura encara perviu. Després de només uns dies al costat d’aquest jove pastor, no resta cap dubte de l’amor que sent per la seva feina. Amb un cop d’ull a la terra coneix l’estació de l’any, escruta l’aire per saber del clima i el sol l’informa de les hores del dia. I és que en Carlus és conscient del valor dels elements que conformen la seva vida; el bosc, el ramat i el pastor conviuen en una harmonia perfecta i, sense el trio, cap no podria existir.

Dir que tot va començar fa una mica més de 6 anys, quan en Carlus va esdevenir pastor a temps complet, no explica algunes idees crucials del sentit que té per a ell la seva feina. Criat a Palamós, des de ben jove acompanyava el seu pare a les Gavarres, i de llavors ençà ha sabut que el bosc tindria un lloc en la seva vida. Però uns anys després va allunyar-se’n i va acabar passant tot el seu temps sota les «normes» estrictes de la realitat quotidiana, sense la llibertat de connectar amb la natura que tant havia apreciat. Així, entre els 17 i els 19 anys, va començar la carrera de Biologia i es va apuntar a un programa forestal, però no va continuar perquè aquests estudis li recordaven massa les vivències del passat que estava mirant d’evitar. Més endavant, la cistelleria, la cria d’animals o l’agricultura serien aprenentatges que el prepararien pel que estava a punt d’arribar.

carlusfitor-4

Quan en Carlus era un home jove que s’enfrontava a les pors de començar una nova vida pel seu compte, va decidir prendre’s un any sabàtic. I és en aquests moments, vivint sol a la riba del mar en una antiga cabana de pescadors construïda en una cova, que desfà els nusos de les dures expectatives que imposa la vida de cada dia. A poc a poc reconnecta amb la natura: es banya al mar a mitjanit, té cura del seu hort i es troba sol amb els seus pensaments. Les seves pors amainen, però encara no del tot. Una nit, en obrir la porta d’un túnel, amb el reflector d’un vaixell a l’esquena, sent una presència i tot es fa evident. Sol a la cabana, atònit, veu com es dreça davant seu, a mida real, l’ombra d’un home. Totes les pors, contingudes en aquesta sensació específica, li van donar en aquell punt la resposta que havia estat buscant. En Carlus Trijueque esdevindria pastor.

Des del tombant de segle, en Carlus va estar treballant amb animals i fent tots els preparatius per realitzar el seu somni, i al llarg de deu anys va ser beneït amb dues criatures i una vida que s’anava engranant per esdevenir tot allò que ell n’esperava. El 2010, d’acord amb el propietari d’unes terres a les Gavarres, va adquirir dues ovelles i cinc cabres, i va passar a ser pastor a temps complet. Les despeses que va comportar l’arrencada d’aquesta aventura el van dur a demanar crèdits, alguns dels quals encara està retornant. I mentre fa créixer el ramat de mica en mica fent criar les ovelles que seran les millors mares —i així mateix amb els marrans—, en Carlus conviu amb un folc de més de 300 caps i amb cinc gossos pastors; però no amb la seva família. Encara que viuen a prop, tot just fora del bosc, és difícil conciliar la vida lenta d’un pastor nòmada i el ritme accelerat de la societat. Que ningú esperi que acudeixi a un sopar prèviament reservat, per exemple. Les úniques cites que compleix són les concedides al seu ramat: trobar prats nous on pasturar, parar especial atenció als nounats o protegir els animals enfront de les pèrdues o els perills. La pràctica de pasturar durant tot l’any és un mètode que permet que les ovelles i les cabres s’alimentin de les millors herbes orgàniques agafant-les directament de la terra. I sense tractor i, avui dia, sense la possibilitat de treballar determinades terres que antigament havia conreat, el nomadisme esdevé necessari durant els mesos d’hivern.

carlusfitor-8

Si li demanem a en Carlus què es el millor de ser pastor, ens donarà una resposta senzilla: Res no es perd, cada dia es viu. L’experiència quotidiana del sol, la terra, els arbres i els rius, la pluja, els ocells, la tramuntana. La vida que existeix es gaudeix al màxim, cada dia. Per altra banda, la pitjor part de ser pastor és la falta de recursos. Mentre ens guia a través de les Gavarres, ens assenyala algunes pastures i rememora vivències. Passem per un camp i ens explica que allà els seus fills van aprendre a conduir el tractor amb el qual conreava la terra i que, per l’impagament dels seus deutes, acabaria perdent. A causa d’això, a més dels canvis en els acords respecte a la propietat, aquell i altres terrenys van quedar fora del seu abast i ja no va poder cultivar-los, de manera que la possibilitat de mantenir un ramat gran sense moure’s dels voltants va esdevenir més remota. I tot i que la vida lenta d’un pastor nòmada no és fàcil de conciliar amb el dia a dia dels nens que van a escola, fan obres de teatre o juguen a bàsquet, en Carlus té el ferm desig de desenvolupar un ritme sostenible que permeti incorporar tots els aspectes d’una vida saludable. Per sort, això ja no li queda gaire lluny.

Aviat farà el pas següent en el seu procés: guanyar prou diners amb el ramat per assegurar-ne la salut i el benestar, i alhora disposar del temps suficient per cultivar els camps de l’entorn i poder alimentar els animals. I l’abast del seu somni dóna cabuda a un tractor, que permetria treballar grans extensions de pastures amb les mans d’un sol home. En Carlus té les seves idees sobre com desenvolupar al màxim la salut del trio, però amb només una persona a càrrec de tres-cents caps de bestiar s’avança lentament. Amb tot, el fet d’haver demanat ajuda ha accelerat una mica el pas i, així, el ramat permet apadrinar un xai o un cabrit, acompanyar el seu creixement fins a l’edat adulta i rebre’n la carn arribat el moment. I com és habitual en la majoria d’inversions, el fet de pagar per avançat garanteix que el teu animal t’arribarà amb la màxima cura. Així mateix, en Carlus ofereix actualment la possibilitat de «passar un dia amb el pastor», per aprendre sobre la vida d’un pastor nòmada, i també imparteix tallers d’ordit. Convé destacar que aquest intent d’aconseguir ingressos té a veure només amb l’objectiu de mantenir el benestar i la salut del ramat, ja que això és tot el que un home dedicat al seus animals desitja. Per saber-ne més o apadrinar un xai, visiteu el web ramatdefitor.cat.// Per Stephen Shemella

carlusfitor-5

carlusfitor-29

There are no responses so far.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *