Menu Filter

Bangolo Tradició i sostenibilitat adaptades a l’arquitectura del s. XXI

Bangolo_Ok

Després de passar el poble de Besalú enfilem camins rurals per arribar a una masia en obres. Trobem l’Oriol Roselló i la Carla Graboleda, els arquitectes de Bangolo, entre paletes i fusters. Ens conviden a pujar les escales cap al segon pis per observar la volta catalana i els pilars amb calç, que es conservaran en el nou edifici. «L’important és l’essència del lloc. L’arquitectura anònima sempre s’ha adaptat i ha seguit un flux constant. Quan les necessitats canvien, la masia també canvia», ens diu Roselló.

Què és el primer que cal tenir en compte quan comenceu un nou projecte?
El client. El nostre repte és adaptar la masia a les seves necessitats i als seus gustos. També ens marca el grau de sostenibilitat que vol donar a la casa. Un client amb consciència ecològica renunciarà a diverses comoditats que un altre client potser vol mantenir. Mai no imposem res, és el propietari qui marca la direcció i nosaltres vigilem que els principis no es perdin pel camí.

Bangolo_3

Quins són aquests principis?
Al començament no els teníem clars, va ser un procés de descobriment. Restaurant masies vaig adonar-me de la importància del coneixement que té el paleta com a artesà. Sentia la necessitat de trencar amb tot allò preestablert per l’acadèmia. El 1999 vaig anar a Bangolo, a la Costa d’Ivori (Àfrica), amb un projecte de col·laboració amb Arquitectes Sense Fronteres (ASFES). Allà vam aprendre a substituir el manual per l’experiència: aprofitant el material local, treballant amb gent de la zona… i a més vaig conèixer els valors comunitaris i socials que s’amaguen darrere de les tècniques de construcció tradicionals.

Bangolo_4

Recentment, treballar amb els germans Roca fent l’Àgora del Mas Marroch ens ha ajudat a definir clarament aquests principis basats en: low-tech, utilitzar matèries primeres poc manipulades i sense impacte mediambiental; Km 0, maximitzar els materials propers i els artesans locals; recuperar la tecnologia «passiva» pròpia de les construccions preindustrials, com la ventilació i la llum naturals; i les construccions atemporals, que contextualitzen els edificis dins del territori i gaudeixen d’un envelliment noble.

MaxMadera

Sembla contradictori quan dieu que feu arquitectura tradicional i contemporània.
La cúpula dels germans Roca m’ha fet veure que les tècniques tradicionals tenen un paper molt important en l’arquitectura del segle xxi . Fa 22 metres de diàmetre per 10 d’altura. Amb una base de pedra seca, s’aixeca sobre fusta massissa i entramat vegetal. És el primer edifici monumental i d’ocupació pública d’Europa construït des dels fonaments sense formigó ni acer. Crec que el coneixement ancestral dels nostres avantpassats combinat amb la tecnologia actual és l’única alternativa sostenible. De fet, existeixen diversos arquitectes d’arreu que utilitzen solucions de tècniques tradicionals per a una nova arquitectura sostenible.

Explica’ns què és l’arquitectura de Km 0.
Consisteix a recuperar els signes d’identitat local i la tecnodiversitat, dos elements que es perden en la bioconstrucció. Això vol dir que si estàs a Banyoles, faràs servir la llosa de Banyoles, que genera unes tècniques molt concretes que no es troben ni a Olot, ni a Figueres, solament aquí. Aquesta tecnodiversitat és important perquè contextualitza i arrela culturalment al territori. A més, a través de l’arquitectura de Km 0 es trenca amb el transport horitzontal i es recupera la traçabilitat dels materials, reduint en gran mesura les emissions de CO². Si l’arquitecte aposta pel Km 0, estarà contribuint a recuperar un paisatge productiu i revaloritzarà la comunitat.

Bangolo1

Com relaciona Bangolo l’edifici amb el paisatge?
El clima mediterrani prioritza l’espai intermedi. Durant les estacions de tardor i primavera, per exemple, hi ha més necessitat d’habitar un espai que no sigui ni a dins ni a fora. A més, el límit interior i exterior de la casa és molt més que la pell que els separa, és també la pèrgola que instal·les a migdia o l’arbre que plantes a ponent.

Allò que intenta Bangolo és que el trànsit entre el confort de l’interior i la intempèrie de l’espai exterior sigui molt gradual. El treball de l’arquitecte, en aquest cas, és fer que el paisatge sigui habitable.

El refugi a l’ombra o l’aixopluc que ens dona un arbre representa aquest mínim confort que el paisatge proporciona. Això els indígenes catalans ho tenien molt clar. A Mallorca, per exemple, plantaven tres albercoquers al camp de blat perquè és l’únic arbre que aguanta el secà durant el temps de la sega. Així, quan segaven podien berenar prenent el seu fruit i descansar a l’ombra de l’arbre. Aquesta experiència és un saber molt més sofisticat del que ens pensem. I això s’està morint. Hem perdut el coneixement de l’indígena.

Bangolo5

Creus que es podrà recuperar aquest coneixement?
Soc optimista, crec que és inherent en nosaltres i si els arquitectes es permeten ser creatius a partir d’unes limitacions a l’hora de construir, com les tècniques tradicionals o el Km 0, ho recuperarem. Els paletes també veuen que és molt difícil competir en la indústria de la construcció urbana i han de tenir un plus. Això significa tornar a les tècniques de sempre, el que anomeno ser un paleta indígena.

El paleta indígena és aquell que treballa amb l’arquitectura vernacla. Cada vegada som més conscients dels problemes ecològics, socials i de salut que comporta el sistema productiu actual i ens inclinem cap
a la tradició.// Per Azucena Moya Fotos Javier Almar

www.bangolo.com

There are no responses so far.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *